Martin Knutzen
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 desembre 1713 Königsberg (Prússia) |
Mort | 29 gener 1751 (37 anys) Königsberg (Prússia) |
Formació | Universitat de Königsberg |
Director de tesi | Christian Wolff |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, astrònom, físic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Königsberg |
Professors | Franz Albert Schultz, Johann Gottfried Teske i Abraham Wolff |
Alumnes | Immanuel Kant |
Martin Knutzen (1713 - 1751) va ser un filòsof alemany, deixeble d'Alexander Baumgarten i mestre de Johann Georg Hamann i Immanuel Kant, a qui va introduir a la física de Newton.
Martin Knutzen va ser un destacat professor de lògica i metafísica a la Universitat de Königsberg (l'actual Kaliningrad). Deixeble de Christian Wolff, a l'escola racionalista, Knutzen es va interessar més per les ciències naturals, i va ensenyar física, astronomia i matemàtiques, a més de filosofia. L'estudi de les doctrines de Newton el va induir a qüestionar la teoria leibniziana i wolffiana de l'harmonia preestablerta, defensant el paper de la causalitat mecànica en el moviment dels objectes físics, els seus ensenyaments sobre això influirien en l'obra posterior d'Immanuel Kant, que buscaria reconciliar l'autonomia de l'espiritual amb la realitat de la mecànica en la Crítica del Judici.
La relació de Knutzen amb Kant, un pietista com ell, va ser summament estreta. Propers en edat, Knutzen el va introduir en l'estudi de la mecànica i l'òptica, a més de discutir extensament qüestions de fe. La seva àmplia biblioteca sobre ciències naturals va constituir un recurs invalorable per a la redacció del primer tractat de Kant, Gedanken von der wahren Schätzung der lebendigen Kräfte ("Meditacions sobre la veritable estimació de les forces vives"), un assaig matemàtic, i va exercir una poderosa influència en el pensament kantià.
Bibliografia
[modifica] Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Beck, L.W.: “Early German Philosophy: Kant and His Predecesors” Belknapp Press of Hardward University Press. Cambridge. 1960.
- Borowski, L.E.: “Darstellung des Leben und Charakters Inmanuel Kants”. Königsberg. 1804.
- Buck, J.F.: “Lebensbeschreibungen derer verstorbenen preubischen Mathematizer”. 1764.
- Caramuel, J.: “Mathesis Biceps…”. L. Annison. Campaniae. 1670.
- Erdmann, B.: “Martin Knutzen und Seine Zeit Ein Beitrag zur Geschichte der Wolffischen Schule und Insbesondere Zur Entwicklungsgeschichte Kants”. Leipzig. 1876. Gerstenberg. Hildesheim. 1973.
- Kant, I.: “Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels oder Versuch von der Verfassung dem Mechanischen Ursprunge des ganzen Weltgebäudes, nach Newtonischen Grundsätzen abgehandelt”. Petersen. Königsberg und Leipzig. 1755.
- Knutzen, M.: “Philosiphischer Beweiβ Von Der Wahrheit Der Christlichen Religion, Darinnen Die Nothwendigkeit der Chritlichen Insbesondere, Aus Ungezweifelten Gründen Der Vernunf Hach Mathematischer Lehrart Dargethan Und Behauptet Wird” (4ªEd.). Härtung. Königsberg. 1745.
- Knutzen, M.: “Vertheidigte Wahrheit der Christlichen Religion gegen den Einwurf: Daβ die Christliche Offenbahrung nich algemein sey: Wobey besonders die Scheingründe des bekannten Englischen Deisten Mattüi Tindal, Welche in deβen Beweise, Daβ das Christentum so alt wie die Welt sey, enthalten, erwogen und winderlegt werden”. Härtung. Königsberg. 1747.